A continuació explicarem les operacions principals que es poden realitzar en el torn paral·lel. Per aclarir tenim fotos gràfiques, icloem també enllaços i vídeos de exemples, per veure més clar el procés.
CILINDRATGE
 |
cilindratge exterior |
Aquesta operació consisteix en la mecanització exterior a la qual se sotmet a les peces que tenen mecanitzats cilíndrics. Per poder efectuar aquesta operació, amb el carro transversal es regula la profunditat de passada i, per tant, el diàmetre del cilindre, i amb el carro paral·lel es regula la longitud del cilindre. El carro paral·lel avança de forma automàtica d'acord a l'avanç de treball desitjat. En aquest procediment, l'acabat superficial i la tolerància que s'obtinga pot ser un factor de gran rellevància. Per assegurar qualitat al cilindratge el torn ha de tenir ben ajustada la seua alineació i concentricitat.
El cilindratge es pot fer amb la peça a l'aire subjecta al plat d'urpes, si és curta, o amb la peça subjecta entre punts i un gos d'arrossegament, o recolzada en lluneta fixa o mòbil si la peça és de grans dimensions i pes. Per realitzar el cilindratge de peces o eixos subjectes entre punts, cal prèviament realitzar els punts de centratge en els eixos.
El cilindratge també pot ser interior.
|
cilindratge interior |
vídeo de cilindratge interior
ESCAIRAMENT
És l'operació realitzada amb el torn per la qual es mecanitza l'extrem de la peça, en el plànol perpendicular a l'eix de gir.
Per poder efectuar aquesta operació, l'eina s'ha de posar en un angle aproximat de 60º respecte al porta eines. En cas contrari, a causa de l'excessiva superfície de contacte la punta de l'eina correrà el risc de sobreescalfament.
AIXAMFRANAMENT I FORADAMENT
Moltes peces que són tornejades requerixen ser perforades amb broques al centre dels seus eixos de rotació. Per a aquesta tasca s'utilitzen broques normals, que es subjecten en el contrapunt en un porta broques o directament a l'allotjament del contrapunt si el diàmetre és gran.
Les condicions tecnològiques del foradament són les normals d'acord amb les característiques del material i tipus de broca que s'utilitzen. Menció a part mereixen els processos de foradament profund on el procés ja és molt diferent, sobretot, la constitució de la broca que s'utilitza.
Vídeo de foradar i aixamfranar.
TORNEJAT CÒNIC
Per mecanitzar cons en els torns paral·lels convencionals es pot fer de dues maneres diferents. Si la longitud del con és petita, es mecanitza el con amb el carro portaeines inclinat segons l'angle del con. Si la longitud del con és molt gran i l'eix es mecanitza entre punts, llavors es desplaça la distància adequada el contrapunt, segons les dimensions del con.
Vídeo de tornejat cònic amb el carro portaeines
Vídeo de tornejat cònic per desplazament del contrapunt
RANURATGE I TROSSEJAMENT
El ranuratge, consisteix en mecanitzar unes ranures cilíndriques d'amplada i profunditat variable en les peces que es tornegen, les quals tenen moltes utilitats diferents. Per exemple, per allotjar una junta tòrica, per a sortida de rosca, per volanderes de pressió, etc. En aquest cas l'eina té ja conformat l'ample de la ranura i actuant amb el carro transversal se li dóna la profunditat desitjada. En el cas del trossejament el procés és molt semblant, amb la diferència que la profunditat és fins que la peça siga tallada per complet. És una forma de tallar la peça sense esforç i sense llevarla del torn.
Vídeo de trossejament
GRAFILATGE
Consisteix en imprimir a la superfície de la peça un gravat per mitjà d'una eina especial anomenada "moleta" proveïda d'una roda que porta en la seua superfície el gravat desitjat i que s'aplica fortament sobre la peça a tractar. Serveix per manipular manualment i subjectar de forma segura.
ROSCATGE
En el torn paral·lel unes de les operacions més característiques i importants és efectuar rosques de diversos tipus i mesures tant exteriors sobre eixos o interiors sobre femelles. Per a això els torns paral·lels universals incorporen un mecanisme anomenat Caixa Norton, que facilita aquesta tasca i evita muntar un tren d'engranatges cada vegada que es vulga efectuar una rosca. Les rosques poden ser exteriors (cargols) o bé interiors (femelles), havent de ser les seues magnituds coherents perquè ambdós elements puguen enroscar-se.
Vídeo exemple de roscatge exterior
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada